EM VAIG ENAMORAR DE TU...

Avui ni política, ni actualitat, ni 2.0, avui això va únicament per ella, per ser com es i fer-me sentir la persona mes afortunada del mon, encara que soni a tòpic.  

Vam compartir infinitats de moments junts, vam patir amors i desamors de l’un i de l’altre, parlàvem dels nostres sentiments cap a terceres persones, ens donàvem consells... tot sense saber que el que realment importava érem TU i JO.

Tot va començar com un joc de dos adolescents, que es miren, senten quelcom però no s’atreveixen a dir-ho, tot va començar amb un somriure, amb un somni que semblava irrealitzable, tot va començar quan em vaig adonar de que t’anava a perdre i que realment t’estimava.

Aquell dia es indescriptible pràcticament, quan em sento malament el recordo i tot canvia de color, va ser un moment màgic, un moment ple d’emocions i sentiments plasmats en un contacte mutu, en un petó que significaria el principi d’una gran historia, una gran historia no, la historia. Quan recordo aquest instant m’adono de perquè estic enamorat de tu. Vols saber-ho?

Em vaig enamorar de tu... perquè em fas sentir una persona realment especial, perquè m'agrada la teva forma de ser, perquè no canviaria res de tu, perquè ets perfecta, perquè quan em mires tot té una visió diferent, perquè quan em dones una abraçada sento que sempre et tindre al meu costat, perquè sempre hi ets quan més et necessito, perquè quan no et veig conto les hores que em queden per estar amb tu.

Em vaig enamorar de tu... perquè vas ser valenta per deixar-te estimar, perquè vas fer que sorgís el dia més especial de la meva vida, perquè ens vam acceptar un a l’altre tal i com érem, perquè el somni es va convertir en realitat, perquè vas aparèixer a la meva vida, perquè cada dia que t’asseies al meu costat em donaves un dels teus preciosos somriures.

Em vaig enamorar de tu ... Perquè saps estimar-me, perquè fas que la nostra relació continuï mereixen la pena, perquè rius en els bons moments i plores amb mi en els dolents.

Per tot això, per ser com ets i per aquests quatre anys que m’has brindat al teu costat, te de dir GRÀCIES.

Acabo amb una frase molt significativa que mostra el que sento cap a tu:

“ET TROBARIA A FALTAR ENCARA QUE NO ET CONEGUÉS”

Denis Martos Azorín

(Enamorat de tu)

Vull ser polític?

Una nova forma de fer política ha d’emergir de nosaltres, la comunitat jove, el model de política portat a terme els últims anys ja esta obsolet, ha de canviar.

Avui m’he parat a reflexionar i m’ha sorgit el dubte, realment vull ser polític?

                                   

-   No vull ser testimoni d'una discrepància política extrema, on la majoria de polítics actuals estan més preocupats per atacar als membres dels altres partits que per proposar o duu a terme polítiques en benefici de la ciutadania.  

-    Em nego a seguir sent espectador  d’una propaganda electoral desmesurada, més en benefici dels propis partits i deixant de banda els interessos de la comunitat.

-    No estic disposat a observar canvis innecessaris i nous nomenaments de persones (militants o simpatitzants) en acord amb el partit “guanyador”. Hem de perseguir la realització del govern dels millors i els mes adients pel càrrec i funció a desenvolupar.

-         No accepto més mentides i manipulacions de declaracions i accions de certs dirigents polítics, que amb les seves accions noves provoquen un recel de la població envers la política, aquest, alhora, deriva en la falta d’interès dels joves per participar en aquesta professió, caracteritzada pel servei al ciutadà.  

-       També condemno la corrupció de certs personatges que es fan anomenar a si mateixos “polítics”, independentment del partit al qual pertanyin, i l’únic que fan amb la seva forma d’actuar es desvirtuar la feina ben feta que porten a terme la majoria de persones al servei de la política.

Després d’observar tots els arguments anteriors m’he assabentat de que realment si que vull ser polític.

-         Desitjo tenir la possibilitat d’emetre la meva opinió d’una forma lliure, gracies a la democràcia que tant a costat aconseguir als nostres pares i avis. Per tant vull tenir la possibilitat de defensar la meva posició i discrepar, sobre la mateixa, amb qualsevol persona, sempre i quan siguin arguments vàlids.  

-        Vull poder-me aixecar un dia i anar a decidir (votar) qui em representarà, d’una forma pública.

-          Anhelo poder treballar per complir el meu somni d’aconseguir una nació amb millors expectatives i condicions de vida.

-     M’agradaria tenir la possibilitat de realitzar una campanya on l’estímul important no fos quants diners destines a la mateixa, sinó les persones que formen part del teu equip i es presenten per tal de posar-se al servei del ciutadà. Podent destinar aquesta gran quantitat de diners que es gasten en campanya a beneficis per la comunitat.

-    Somio amb el moment en el qual poder comparar programes i propostes d’acció política que proposi cada candidat i observar quins mecanismes son realment més beneficiosos per l població

-        M’agradaria poder arribar a fer una campanya completament neta, sense odi, ni malversacions.

-        Vull ser una persona ferma i lluitar per aconseguir els beneficis necessaris per al bon funcionament de tota la comunitat, tenint sempre en compte les seves necessitats reals.

M’he adonat que si, vull ser polític, però un polític diferent. Es possible!

                                                                                      Denis Martos Azorín