Sra. Carme Chacón, vostè, em fa por!

Em fa por que permeti, com a cap de llista per Barcelona, que es faci campanya de qualsevol manera, en política NO tot s’hi val. S’ha de contemplar un mínim d’ètica i moral, tan en campanya com quan es governa, i vostès han demostrat no tenir-la en cap dels dos sentits. Tots som persones i no es pot jugar amb els sentiments d’una forma tan demagògica com han dut a terme amb el seu segon espot publicitari, si mes no els maniquins serien vostès ja que s’han quedat de braços creuats veient com el govern de l’Estat ens espolia Catalunya. Com a representants de la societat els polítics heu de ser transmissors de valors i ideals. Heu de donar exemple, cosa que vostès no han fet.

Em fa por que com ha armes de campanya només sàpiguen utilitzar les tisores, que encara més vostès han utilitzat al govern de l’Estat i les pales, degut al forat econòmic en que han deixat a Catalunya i a Espanya. S’omplen la boca, a Catalunya, en contra de les “retallades” com vostès les anomenen, quan la seva política econòmica a l’Estat Espanyol encara ha estat més retalladora “nosaltres a Catalunya hem rebaixat el pressupost de Sanitat un 6’9%, però el govern socialista de l’Estat l’heu reduït un 8%. I mentre aquí hem rebaixat un 7’6% la partida d’Ensenyament, a l’Estat l’heu reduït un 7’8%. Això sí, el pressupost de Defensa –amb vostè al capdavant- només l’heu rebaixat un 7%,” tal com va afirmar el candidat de CIU per Barcelona. Sra. Chacón, es més important un tanc que un llibre o que una vacuna?

Em fa por que en vuit anys no hagi defensat els interessos de Catalunya precisament. Més aviat ens el contrari, ha actuat en contra de la nostre nació de forma reiterada, oblidant-se completament d’ella i de les nostres necessitats, no ha actuat com a catalana.

Em fa por que vostès arribin a aconseguir diputats i senadors o encara pitjor, la presidència del govern, després de la desfeta en política, del gran deute que han creat, la crispació en la societat, la gran taxa de desocupació laboral... tot això no ha estat culpa de la crisi global, que naturalment ha influït, sinó de moltes altres coses: una gestió molt deficient en els seus ajuntaments, una pèssima política a la Generalitat de Catalunya on han deixat un deute immens que no acabarem de pagar fins al segle XXII, la caiguda en l’oblit de la independència del PSC respecte al partidisme socialista central del PSOE, els seus discursos completament divergents a Catalunya que a Madrid...

Em fa por que continuïn amb la seva forma de fer política, aquesta ha de canviar! Sincerament i des de la mes propera humilitat li recomano que abandoni aquestes maneres pel seu bé, pel bé del seu partit, pel bé de la política i pel bé de la societat. Accions com les que vostè esta duent a terme en aquesta campanya son les que fan que la ciutadania perdi la confiança en la classe política. La seva forma de fer política es la que no volem, han de canviar!

Em reitero, Sra. Carmen Chacón, vostè, em fa por!

                                                                                                                 
 Denis Martos Azorín

Es necessari canviar el que funciona?

Com pronunciar la nostre llibertat d’expressió si pretenen treure’ns l’eina per fer-ho, el Català?

La UNESCO, en 1982, va declarar que “la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions, i crea obres que ho transcendeixen”. Basant-se en aquesta definició no es, si més no, la llengua part essencial?

 Sense la llengua pròpia, com es el català, no seria possible que Catalunya tingues una cultura mil·lenària. En la nostre societat pequem de protegir al màxim exponent un parell de ralles de colors pintades sobre tela, una partitura, una figura humana esculpida en una roca… tot això és cultura, però sistemàticament s’intenta destruir l’engranatge que uneix tot aquest conjunt, com és la llengua i en concret el català, per part de certes persones i/o institucions.

 El català i castellà tenen uns orígens comuns, les dos són llengües romàniques provinents del llatí que amb el pas dels segles han anat evolucionant d’una manera paral·lela l’una de l’altre fins arribar als nostres dies, per aquesta raó parlem de llengües germanes. Tot i aquesta situació, com tots bé sabem, la nostre llengua a patit, al llarg de la història, moments de feblesa degut a la imposició del castellà, ja hagi estat per idees polítiques, afers religiosos… I en aquests últims anys esta tornant a succeir el mateix acte. Tot i que l’únic que estan aconseguint i aconseguiran es que la població encara defensi més una llengua pròpia com a símbol d’identitat nacional.

Com molt bé han dit en els últims dies certs dirigents polítics catalans i fins hi tot de l’estat espanyol, l’únic organisme competent per pronunciar-se sobre la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC) a Catalunya, es el Tribunal Constitucional (TC). Tenint en compte aquesta consideració i utilitzant les lleis que tenen relació amb política lingüística durem a terme un petit anàlisi de la situació actual:

A Catalunya actualment esta vigent la llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística on concretament en el seu article 21.1 estableix el català com a llengua vehicular en l’ensenyament no universitari, aquest mateix supòsit es repeteix a l’Estatut Autonomia de Catalunya de 2006 (EAC) en l’article 6.1 on el TC es va pronunciar eliminant la paraula “preferent” però manté l’idea de vehicular tot i que equiparant-lo al castellà.

En la mateixa sentència el TC es va pronunciar afirmant que legislador pugui adoptar, si escau, mesures de normalització, és a dir, “las adecuadas y proporcionadas medidas de política lingüística tendentes a corregir, de existir, situaciones históricas de desequilibrio de una de las lenguas oficiales respecto a la otra, subsanando así la posición secundaria o de postergación que alguna de ellas pudiera tener.”

Com anteriorment hem comentant, el català, al llarg del temps i degut a diversos esdeveniments històrics s’ha trobat en una posició de feblesa davant el castellà, de tal manera es demostra aquest fet a peu de carrer, encara avui en dia. Per aqueta raó el legislador català té la possibilitat d’impartir una discriminació positiva envers el català.

 Resulta una gran insensatesa pretendre canviar un model d’immersió lingüística que durant 30 anys a funcionat perfectament a Catalunya amb la única convicció que sinó no s’assolirà un nivell adequat de llengua castellana. Aquesta posició es absurda quan es comprova, a traves d’estudis realitzats, que a Catalunya es té un grau de coneixement superior del castellà que a altres comunitats autònomes que presumeixen de ser bressol d’aquest idioma.

                                                                                                                Denis Martos Azorín

Els “indignats” més violents: volen un estat democràtic o la casa dels horrors?

Es essencial portar a terme les accions en acord al sistema democràtic i per tant d’una forma lícita. “No pots fer una revolució per tindre la democràcia. Deus tindre la democràcia per fer una revolució”.

En aquests últims temps, dia a dia, augmenten els partidaris a trencar les normes del joc, enfront aquells que desitgen la democràcia tant com ells però dintre del imperi de la llei i dintre de l’Estat de Dret que tantes lluites va comportar als nostres pares i avis.

Es cert que estem davant un sistema imperfecte, d’aquí radica la necessitat de tindre uns dirigents polítics legitimats per tots nosaltres per tal de defensar els nostres interessos col·lectius. Reclamo donar força a la paraula col·lectivitat ja que el fet de viure en societat representa un amalgama de possibilitats però la essencial es que es viu en un conjunt, no a nivell individual, per tant el principal objectiu es buscar el benestar de tot el conjunt global.

“Fer corre sang” en sentit simbòlic es el que certs moviments estan reclamant envers la classe política – em resulta poc correcte utilitza el concepte “classe política” ja que s’està generalitzant a tot un conjunt de dirigents amb certs idearis i característiques divergents, d’igual manera que englobar a tots els indignats dintre d’un grup violent  –. Sincerament a nivell personal em provoca un sentiment d’angoixa i tristesa observar com s’està aconseguint desvirtuar uns valors socials, que segons el meu parer haurien de ser irrenunciables com la convivència, el respecte, la tolerància, la dignitat, la llibertat, la responsabilitat... i s’està arribant a la preocupant radicalització del sector més sensat i prudent d’aquest moviment, pacífic en un primer moment però que esta servint de base per als més exaltats amb l’únic objectiu de convertir la nostre societat en la casa del terror.

Pancarta situada a una de les portes d'accès al Parlament
de Catalunya

L’escriptor britànic G.K. Chesterton va pronunciar una frase que bé podríem utilitzar en aquest problema que se’ns planteja: “No pots fer una revolució per tindre la democràcia. Deus tindre la democràcia per fer una revolució”. No es lícit pretendre canviar el sistema en el que vivim des de la coacció, la intimidació i la violència. S’ha de potenciar arribar a aquest canvi, a aquest anhel a traves de mitjans democràtics com el diàleg i negociació amb els nostres representants o sinó fos possible l’entesa, des de la creació, per part dels “indignats”, de nous partits politics per tal de donar resposta a les seves necessitats. El que no pot continuar succeint es la continuació amb aquesta onada de violència i ocupació d’espais públics per tal de aconseguir els seus objectius. Si realment volen ser un moviment que tingui una repercussió en la vida social i en la historia per tal de fer canviar el sistema, es hora de canviar també les formes. Aquestes són essencials ja que el fi mai hauria de justificar els mitjans.

La història ens ha demostrat que la política democràtica es per davant de tot el projecte moral més adient i tot i que la democràcia actual pot tenir i té certes imperfeccions es el millor ordre legal per sobre de molts altres per tant es essencial lluitar lícitament per corregir aquestes deficiències.

Denis Martos Azorín