Datos personales

Mi foto
Estudiant de Dret a la URV, membre del Ball de Panderos de l’Embarcada, del Caramot i del Comitè Executiu Comarcal de la JNC del Baix Penedès i CDC

jueves, 10 de noviembre de 2011

Es necessari canviar el que funciona?

Com pronunciar la nostre llibertat d’expressió si pretenen treure’ns l’eina per fer-ho, el Català?

La UNESCO, en 1982, va declarar que “la cultura dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella destriem els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, pren consciència de si mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions, i crea obres que ho transcendeixen”. Basant-se en aquesta definició no es, si més no, la llengua part essencial?

 Sense la llengua pròpia, com es el català, no seria possible que Catalunya tingues una cultura mil·lenària. En la nostre societat pequem de protegir al màxim exponent un parell de ralles de colors pintades sobre tela, una partitura, una figura humana esculpida en una roca… tot això és cultura, però sistemàticament s’intenta destruir l’engranatge que uneix tot aquest conjunt, com és la llengua i en concret el català, per part de certes persones i/o institucions.

 El català i castellà tenen uns orígens comuns, les dos són llengües romàniques provinents del llatí que amb el pas dels segles han anat evolucionant d’una manera paral·lela l’una de l’altre fins arribar als nostres dies, per aquesta raó parlem de llengües germanes. Tot i aquesta situació, com tots bé sabem, la nostre llengua a patit, al llarg de la història, moments de feblesa degut a la imposició del castellà, ja hagi estat per idees polítiques, afers religiosos… I en aquests últims anys esta tornant a succeir el mateix acte. Tot i que l’únic que estan aconseguint i aconseguiran es que la població encara defensi més una llengua pròpia com a símbol d’identitat nacional.

Com molt bé han dit en els últims dies certs dirigents polítics catalans i fins hi tot de l’estat espanyol, l’únic organisme competent per pronunciar-se sobre la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació (LEC) a Catalunya, es el Tribunal Constitucional (TC). Tenint en compte aquesta consideració i utilitzant les lleis que tenen relació amb política lingüística durem a terme un petit anàlisi de la situació actual:

A Catalunya actualment esta vigent la llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística on concretament en el seu article 21.1 estableix el català com a llengua vehicular en l’ensenyament no universitari, aquest mateix supòsit es repeteix a l’Estatut Autonomia de Catalunya de 2006 (EAC) en l’article 6.1 on el TC es va pronunciar eliminant la paraula “preferent” però manté l’idea de vehicular tot i que equiparant-lo al castellà.


En la mateixa sentència el TC es va pronunciar afirmant que legislador pugui adoptar, si escau, mesures de normalització, és a dir, “las adecuadas y proporcionadas medidas de política lingüística tendentes a corregir, de existir, situaciones históricas de desequilibrio de una de las lenguas oficiales respecto a la otra, subsanando así la posición secundaria o de postergación que alguna de ellas pudiera tener.”

Com anteriorment hem comentant, el català, al llarg del temps i degut a diversos esdeveniments històrics s’ha trobat en una posició de feblesa davant el castellà, de tal manera es demostra aquest fet a peu de carrer, encara avui en dia. Per aqueta raó el legislador català té la possibilitat d’impartir una discriminació positiva envers el català.

 Resulta una gran insensatesa pretendre canviar un model d’immersió lingüística que durant 30 anys a funcionat perfectament a Catalunya amb la única convicció que sinó no s’assolirà un nivell adequat de llengua castellana. Aquesta posició es absurda quan es comprova, a traves d’estudis realitzats, que a Catalunya es té un grau de coneixement superior del castellà que a altres comunitats autònomes que presumeixen de ser bressol d’aquest idioma.


                                                                                                                Denis Martos Azorín

No hay comentarios:

Publicar un comentario