Els “indignats” més violents: volen un estat democràtic o la casa dels horrors?

Es essencial portar a terme les accions en acord al sistema democràtic i per tant d’una forma lícita. “No pots fer una revolució per tindre la democràcia. Deus tindre la democràcia per fer una revolució”.

En aquests últims temps, dia a dia, augmenten els partidaris a trencar les normes del joc, enfront aquells que desitgen la democràcia tant com ells però dintre del imperi de la llei i dintre de l’Estat de Dret que tantes lluites va comportar als nostres pares i avis.

Es cert que estem davant un sistema imperfecte, d’aquí radica la necessitat de tindre uns dirigents polítics legitimats per tots nosaltres per tal de defensar els nostres interessos col·lectius. Reclamo donar força a la paraula col·lectivitat ja que el fet de viure en societat representa un amalgama de possibilitats però la essencial es que es viu en un conjunt, no a nivell individual, per tant el principal objectiu es buscar el benestar de tot el conjunt global.

“Fer corre sang” en sentit simbòlic es el que certs moviments estan reclamant envers la classe política – em resulta poc correcte utilitza el concepte “classe política” ja que s’està generalitzant a tot un conjunt de dirigents amb certs idearis i característiques divergents, d’igual manera que englobar a tots els indignats dintre d’un grup violent  –. Sincerament a nivell personal em provoca un sentiment d’angoixa i tristesa observar com s’està aconseguint desvirtuar uns valors socials, que segons el meu parer haurien de ser irrenunciables com la convivència, el respecte, la tolerància, la dignitat, la llibertat, la responsabilitat... i s’està arribant a la preocupant radicalització del sector més sensat i prudent d’aquest moviment, pacífic en un primer moment però que esta servint de base per als més exaltats amb l’únic objectiu de convertir la nostre societat en la casa del terror.

Pancarta situada a una de les portes d'accès al Parlament
de Catalunya

L’escriptor britànic G.K. Chesterton va pronunciar una frase que bé podríem utilitzar en aquest problema que se’ns planteja: “No pots fer una revolució per tindre la democràcia. Deus tindre la democràcia per fer una revolució”. No es lícit pretendre canviar el sistema en el que vivim des de la coacció, la intimidació i la violència. S’ha de potenciar arribar a aquest canvi, a aquest anhel a traves de mitjans democràtics com el diàleg i negociació amb els nostres representants o sinó fos possible l’entesa, des de la creació, per part dels “indignats”, de nous partits politics per tal de donar resposta a les seves necessitats. El que no pot continuar succeint es la continuació amb aquesta onada de violència i ocupació d’espais públics per tal de aconseguir els seus objectius. Si realment volen ser un moviment que tingui una repercussió en la vida social i en la historia per tal de fer canviar el sistema, es hora de canviar també les formes. Aquestes són essencials ja que el fi mai hauria de justificar els mitjans.

La història ens ha demostrat que la política democràtica es per davant de tot el projecte moral més adient i tot i que la democràcia actual pot tenir i té certes imperfeccions es el millor ordre legal per sobre de molts altres per tant es essencial lluitar lícitament per corregir aquestes deficiències.

Denis Martos Azorín